Darrere l'estadística

Som molts cors alhora que fent sentir el nostre batec per recordar aquells altres que han deixat de bategar perquè algú, en algun moment, va pensar que eren prescindibles.

Us faig arribar l'enllaç del setmanari del municipi on surt un article meu sobre la violència de gènere.

http://www.lactual.cat/cat/notices/2012/11/darrere_l_estadistica_8294.php

El llop

La bella va despertar del somni i va trobar que el príncep s’havia convertit en llop. La nit planava sobre el seu cap, fosca, insondable. Van recaure sobre la noia totes les tortures que la bèstia havia imaginat. I per fi, un dia quan es trobava segura, amagada en un cau, va arribar la fera i va decidir que s’havia cansat de la seva joguina, i entre les dents, amb una gran crueltat, li va arrabassar la vida.

Quadre: No más lágrimas de Patricia Almeida Quintana

Retorno

¡Cuánto hemos crecido con los años!, ¡cuántas horas de luces y sombras acumulan nuestras retinas!, ¡cuánta sabiduría nuestro cerebro! Pero, ¿qué no daríamos por volver, en algún momento, a la ignorancia del pasado o a la frescura de la niñez?

Fuente imagen: Nuestro Tiempo, revista Universidad de Navarra

Tots Sants

Cementiris plens, avui no dels morts, que hi són cada dia, sinó dels vius que han anat a retre homenatge als seus difunts. Tombes a vessar de tristor, on els vius intenten trobar consol per la pèrdua. Nit fosca, nit freda, on les llàgrimes escalfen els cors dels cadàvers. Garlandes de flors que en breu quedaran marcides igual que els cossos de tots nosaltres.

Cementiris, tombes, nits, flors.

Flors, nits, tombes, cementiris.

Fotografia: fons personal