D’un somni llunyà
van sortir les boires misterioses, com fantasmes plens de saviesa, inundant
d’imatges fecundes un cap enterbolit. Les meves mans buscaven niar en les mans
poderoses de la creació, per reproduir els paisatges velats per la
inconsciència d’una ment novella. Finalment es van obrir els camins sense
asfaltar, plens de tombants, de senderes estretes, de carrerons sense
sortida... finalment vaig aconseguir, unes vegades millor que d’altres, mostrar
les creacions que viatgen entre la realitat i la ficció, cercant històries
fecundes pel gaudi del lector.
El pensador de Rodin