Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

dilluns, 29 d’abril de 2013

Autor




D’un somni llunyà van sortir les boires misterioses, com fantasmes plens de saviesa, inundant d’imatges fecundes un cap enterbolit. Les meves mans buscaven niar en les mans poderoses de la creació, per reproduir els paisatges velats per la inconsciència d’una ment novella. Finalment es van obrir els camins sense asfaltar, plens de tombants, de senderes estretes, de carrerons sense sortida... finalment vaig aconseguir, unes vegades millor que d’altres, mostrar les creacions que viatgen entre la realitat i la ficció, cercant històries fecundes pel gaudi del lector.


El pensador de Rodin

diumenge, 21 d’abril de 2013

Costumbres


Vives entre las costuras de mi corazón y los pliegues de mi mente. Los sollozos cesan cuando tú estás, las experiencias vividas junto a ti configuran los más gratos recuerdos. Sentir tu piel junto a la mía, despertar entrelazados, conversar en el día a día, tomar un café y saborear tus labios, son algunos de los pequeños placeres de nuestra existencia. Tú junto a mí y yo a tu lado, entretejiendo una vida, amarrados a nuestras costumbres, aquéllas que nos permiten navegar aferrados a la seguridad de saber que jamás perderemos la visión de la costa.  


Imagen: personal

dilluns, 15 d’abril de 2013

Primavera



Les branques fins ahir despullades, inicien un nou camí, desvetllades les incerteses, s'obre pas la dolça flaire del destí. Verdes fulles que d'aroma inunden la cambra dels records, obrint les portes que tanquen els secrets, aquells tendres, idealitzats, somiats o inventats, aquells que formen part de la nostra història.

Quadre: La Primavera de Botticelli


diumenge, 7 d’abril de 2013

Aflicció


Envoltada d'ombres,
com una nit sense estrelles,
glaçada, sense esma.
Perfumada de tristor, la terra
d'aromes amagats,
de fosca tenebra,
jau la meva estimada.



Quadre: Ofèlia morta de John Everett Millais