Relaxació

Una flaire meravellosa a espígol surava a l’ambient. Les seves mans alades solcaven el meu cos. Aquell massatge reparador estava fent el seu efecte i aquell mal dia començava a apaivagar-se fins quedar anul·lat. Havia tancat un moment els ulls i m’havia quedat adormida uns minuts. En despertar encara em trobava en aquell espai relaxant i estimulant que havia aconseguit assossegar cos i ànima.

 

Autora: Antònia Pérez Correa

Primavera

Llum, colors, olors, flors, esclat de vida. Camí transitat per milers de cors que bateguen amb delit, intentant apaivagar l'orgia de sensacions que remouen cos i ànima. Follia, escales ascendents de sons que insten a una llunàtica demència plena de jocs i noves experiències. Núvols, pluja, calor, brisa, emocions encobertes. No ens resta més que admirar l'espectacle i submergir-nos en aquesta fantasia real i harmònica de l'univers.

 

Imatge: personal

Demasiados 11M

Todavía recuerdo aquellas imágenes que impactaban en mi retina y en mi cerebro. Cierro los ojos y veo la magnitud de la tragedia. Muertos y desolación, tristeza, desesperación, incertidumbre, miedo y horror. No puedo evitar las lágrimas, como tampoco las pude evitar entonces, y no puedo entender cómo ni porqué los seres humanos nos masacramos entre nosotros. Sin razones, sin lógica, tan solo el odio irracional, tan solo la obcecación por cumplir unas órdenes. 

Tengo una herida en lo más profundo de mi corazón, por tantas vidas perdidas, por tantas ilusiones rotas, por tantos sueños destripados.

Imagen tomada de la web; sin menoscabo de los derechos de su autor, sutilezas.cl©

Buidor

Un altre dia s’obre camí entre les branques ufanoses del meu cos. La il·lusió planeja sobre aquest cap buscant on niar, però no troba aquell petit espai que necessita. Els núvols enterboleixen el paisatge i enfosqueixen la llum de l’esperança.

Quants desencisos, quantes morts diàries, quantes escletxes obrem el meu cor!

 

Imatge trobada a: http://reflexionpsico-logica.blogspot.com.es/2011/04/vacio-emocional.html