Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

divendres, 25 d’abril del 2014

Sant Jordi


Us recordaré amb la història del cavaller, la princesa, el drac i la rosa, algunes qualitats importantíssimes de les nostres vides, qualitats que tots tenim i amb les que ens identifiquem en segons quines situacions.

La valentia del cavaller, per portar a terme els nostres pensaments, per lluitar per les nostres utopies, tot agafant les regnes per fer realitat els nostres somnis.
 
La por de la princesa, perquè de vegades tenim por a allò desconegut, i això ens crea dubtes i no sabem si serem capaços de sobreposar-nos, però segur que una vegada refets d'aquests primers moments avançarem pel camí que ens hem marcat, ja que la por també ens fa ser cauts i anar a poc a poc, sospesant pros i contres.
 

La força del drac, aquella que serà imprescindible en alguns moments per tirar endavant, per fer front a les adversitats, que de ben segur hi trobarem.

I, per últim, la bellesa de la rosa, perquè, ¡quanta bellesa hi ha en tots aquells que no s'han rendit, en tots aquells i aquelles que s'han marcat una fita i han lluitat per aconseguir-la!

Imatge: http://blogs.prensaescuela.es/14curritos/category/conmemoracions/

dijous, 17 d’abril del 2014

Paisajes

Mientras viajamos por estas tierras sinuosas, observo ensimismada las vastas extensiones de retorcidas viñas. Tortuosas vides, en filas interminables, con una homogeneidad casi ofensiva, nos analizan  desde su pasado glorioso, su afortunado presente y su esperanzador futuro. Indudablemente ellas seguiran ahí cuando nosotros, simples sombras errantes, hallamos desaparecido.


Imagen: fondo personal


dilluns, 7 d’abril del 2014

Anónimos




Veo pasar a la multitud, no reconozco a nadie y nadie me reconoce a mí. Somos extraños pasajeros de un mismo vuelo, anónimos seres que vagamos por los andenes de este firmamento. Aparecemos y desaparecemos ante la pasividad del resto. Masa, gente, seres humanos, individuos concretos con vivencias concretas, pero no nos paramos y nadie se para, no nos saludamos y nadie nos saluda. Estamos hundidos en nuestro quehacer cotidiano, invisibles para el resto.


 http://juanruizibanez.blogspot.com.es/2012/06/personajes-urbanos.html