Aquell quadre en tonalitats blaves cridava la meva atenció poderosament. Les imatges sorprenents em deixaven passejar pels seus carrers de poble costaner. Les tasques dels pescadors, a la vora del mar, les eines, les barques, i, per descomptat, les dones, incansables treballadores, reparant les xarxes.
Segueixo el ziga-zaga dels carrerons estrets que m'acosten a l'ermita de la Verge, indret solitari en aquells moments, un espai de culte i recolliment tancant a la curiositat de mirades estranyes. Torno a baixar, i en una petita plaça sento la remor de l'aigua d'una font que sembla rajar des de sempre, impertorbable.