Días de lluvia

La lluvia no cesaba. Dos días ininterrumpidos de agua dejaban el ánimo encharcado. 
Tú,  en el coche, repitiendo la misma rutina.
El ruido incesante del limpiaparabrisas inundaba tu cabeza de monotonía y tristeza, repasando, con su hipnótico vaivén, esos errores, una y otra vez,  aquéllos que acumulaban  en tus ojos un torrente de lágrimas frustradas.
Sigue lloviendo y tú en el coche.
No entiendes cómo,  pero paulatinamente tu certeza de estar  viviendo paradojas del destino te daja sumida en una melancolía insondable, en un silencio opresor, únicamente roto por el insistente zumbido del limpiaparabrisas.

Altres vides

Quina tristor!  Més persones ofegades, més vides perdudes en busca d'un ideal. I nosaltres , confortablement, als nostres sofàs  veiem, des de la comoditat d'una llar, llurs ulls pregant per una vida digna, intentant aixecar-se, una i una altra vegada, sense rebre una resposta dels veïns, que sota els llençols, somien el seu benestar,  encara que de vegades s'escola el remordiment en un malson. No patiu!demà passarà i ningú recordarà el dolor, els plors i la mort d'altres éssers humans.