Desitjos

Les paraules que bressolen sentiments són amagades pels cors que guarden grans secrets. Boques que no gosen dir res, paraules que esperen un tret de sortida per fer sentir un foc intens, per omplir, amb delit, uns llavis sensuals que simplement demanen ser besats.

Fotografia: Le baiser de Rodin

Temps

El temps regalima en la boirina de la vida, deixa passar suaument calmes i tempestes, impertorbable no modifica la seva precisió, no canvia el seu caminar constant, oblidant-se que acabarà ofegant, en la música delicada de l’oblit, la meva vida, la teva vida, la nostra vida.

Poeta

Amb l’arquitectura màgica de la paraula ell pot navegar entre la follia i la realitat. A través del riu dels mots descriurà els laberints de la ment, tot creant nous fantasmes, nous somnis, nous mons. Ell conrea lletres, signes muts que creen universos de sentiments. Les seves imatges donen nova vida als pensaments, és un captaire d’estels que aconsegueix traçar lligams desconeguts entre la seva fecunditat i la nostra realitat.

Font fotografia: muladarnews.com

Paraules

Paraules incertes, invisibles, sense coherència. Paraules amb seny, amb nostàlgia, que es converteixen en pensaments. Paraules que no volen dir res o que volen dir-ho tot. Paraules, simplement paraules.

Fotografia: fons personal

Amigo ¿dónde estás?

¿Dónde estás corazón?

¿Dónde tus comentarios y pensamientos?

Necesito tus sueños junto a los míos,

Necesito tu sincronía virtual.

¿Dónde estás corazón?


Fuente fotografía: Blog Infinitoyparasiempre

Ombres i llum

No parava d’escriure, era una submissió inaudita, les lletres marcaven el meu camí i la interrelació entre escriptura i realitat anava desdibuixant la fina línia que les separava. Havia arribat a embogir, no sabia què era veraç i què no ho era. Les meves paraules en la pantalla significaven quelcom més que una ximpleria. Podia comprovar que els meus somnis, els meus desitjos, el meu dia a dia es confonien en un brollador on jo no era qui manava, qui dirigia les meves passes. Tot era confusió, tot era caos, però de Babel va sorgir una llum enlluernadora que deixà tot sota un mantell de claredat. Aquella era la meva vida!

Font fotografia: Luz y sombras, Cristina Granados

Dona

Com l'aigua en el desert, com l'aroma entre la multitud, coberta pel vel de Maia, DONA has estat desitjada, anhelada i finalment arraconada, però no oblidis mai que la història sense tu només seria una paròdia. Aixeca't i pren possessió del teu espai, del teu lloc. No deixis mai de lluitar per aconseguir allò que vols, allò que mereixes. El camí està fet, ara l'hem de transitar.

Una plaça, un temps, uns morts

Passejàvem pels carrerons estrets de la meravellosa ciutat de Barcelona i, després d’un revolt, vam anar a parar a una placeta, on el vent encara xiuxiueja noms de nens i d’adults que en una altra època, en un altre moment van travessar aquell espai. A la façana de l’església es poden explorar amb les mans els estralls que van causar els bombardeigs, així com els signes dels projectils que van colpejar les parets després de traspassar els cossos de nombrosos éssers humans. La font, ungida de dolor, recorda, amb la seva música arrelada en el temps, com en una altra època, en un altre moment, tot aquell lloc va quedar enfonsat en les ombres del lament. Encara, si pares un moment, si atanses el teu caminar podràs sentir els murmuris de l’oblit. El fred copsarà el teu cor i les llàgrimes oprimides brollaran per unir-se a la tristor de la fontana.

Font fotografia: Autora Sandra.Plaça Sant Felip Neri. Lloc: bdebarna.net

http://www.youtube.com/watch?v=HjUoLMucarY&feature=related

Visió apocalíptica

Les tenebres de la superstició, juntament amb els falsos profetes han transformat el món en un lloc de penombres. Les línies imprecises de la raó han estat ofegades per visions místiques. Les víctimes estem condemnades, som tots nosaltres. La vetusta solitud ens cobreix i ens envolta d’una lànguida perdició, hem caigut en un cercle de l’infern, on personatges “pietosos”, ombres d’un passat incert, s’han llençat, amb un furor ritual, a destruir aquella novel·la “indecorosa” en la que diuen s’ha convertit la nostra vida. Arriba el 2012!

Dalí

La genialitat palpita i irradia la teva obra, plena de força, de somnis i d’irrealitats reals, que sorgeixen d’un cervell efervescent, que són un paradigma universal. Ets l’explorador de territoris amb sorprenents iconografies, on les quimeres atemporals s’apoderen de la creació, ets un compositor on es barregen bogeria i geni. La profunditat insondable de la teva raó pertorba la coherència i fa accessibles imatges sorprenents, incommensurables, que aconsegueixen guiar la ment de l’espectador pels paisatges profunds d’un intel·lecte superb.