Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

dissabte, 18 de febrer del 2012

Carnestoltes

Amb festa i disbauxa arriba Don Carnal, tots comencem la gresca amb disfresses per amagar la nostra identitat. Volem ser allò que no som. Volem convertit el somni en realitat i per unes hores fugir de la nostra futilitat. Mirar-nos al mirall i descobrir aquell que sempre s’amaga al darrera i que per unes hores surt a passejar en busca d’una bona trempera.
Animeu-vos! el carrer n’és ple de gent que anhela, fantasieja... 
Gaudiu del moment, no ho deixeu perdre, no tornarà fins l’any que ve.

Imagen mujer en carnaval

Font fotografia: Bogs.elpais.com/vientos-de-brasil

diumenge, 12 de febrer del 2012

Una mica més, si us plau

La nuesa consentida i esplèndida dels nostres cossos encenia un sexe ardent. Mots calents sortien de boques entreobertes ansioses de més. Llavis contra llavis, cames entrellaçades i una sageta que perforava l’escletxa del plaer. Desmanegats, sense esma, a la cambra de l’amor, satisfets de la nostra complicitat i del nostre joc, quasi interminable, havíem quedat esgotats. De cop una veu llunyana em cridava, - Senyora, senyora! Era la veu del conductor de l’autobús. El trajecte s’havia acabat.


Font quadre: Adam i Eva de Tamara de Lempicka 

dissabte, 11 de febrer del 2012

Él y yo

Allí estaba delante de aquel imponente cuerpo, de aquel hombre sensual que había inspirado los sueños, más tórridos, de millones de mujeres. Iba en el coche y mis ojos no paraban de mirar los suyos, de observar su torso atlético, de comprobar que aquellos abdominales eran de verdad, de analizar los espectaculares tatuajes que sus musculosos brazos enseñaban. Pero, sobre todo, mis ojos no podían apartarse de aquel otro músculo que se dejaba entrever, abultado, debajo de esa ropa interior masculina. Yo seguía conduciendo, casi anonadada, sin creerme todavía que su cuerpo estaba a mi disposición. ¡Aquella noche no saldría de mi habitación!

Toda la ciudad estaba llena de la nueva campaña publicitaria del que en otro tiempo fue uno de los mejores jugadores de futbol, todos los carteles anunciaban aquella nueva gama de slips que le quedaban como un guante. Furtivamente había robado uno de esos carteles y esa noche, en mi habitación, estaríamos solos, David y yo.


Fuente fotografía: Campaña H&M

diumenge, 5 de febrer del 2012

Sexo



Oigo todavía las palabras obscenas y llenas de deseo que mi amante me dedica cuando entramos en la espiral de nuestro lecho cálido. Siento en mi piel las caricias que enturbian nuestra razón, llevándonos a navegar por los mares de la excitación. Palpita todavía mi sexo pensando en la deriva y naufragio de nuestros cuerpos, abandonados a la irrefrenable y ansiada posesión mutua. Recuerdo las gotas que resbalan por mi piel. ¡…! Él está detrás de mí, leyendo estas líneas… sabe cuánto… No puedo conti…nu... ¡Ah…! 

Fuente fotografía: planetaellas.com

dissabte, 4 de febrer del 2012

Una plaça, un temps, uns morts

Passejàvem pels carrerons estrets de la meravellosa ciutat de Barcelona i, després d’un revolt, vam anar a parar a una placeta, on el vent encara xiuxiueja noms de nens i d’adults que en una altra època, en un altre moment van travessar aquell espai. A la façana de l’església es poden explorar amb les mans els estralls que van causar els bombardeigs, així com els signes dels projectils que van colpejar les parets després de traspassar els cossos de nombrosos éssers humans. La font, ungida de dolor, recorda, amb la seva música arrelada en el temps, com en una altra època, en un altre moment, tot aquell lloc va quedar enfonsat en les ombres del lament. Encara, si pares un moment, si atanses el teu caminar podràs sentir els murmuris de l’oblit. El fred copsarà el teu cor i les llàgrimes oprimides brollaran per unir-se a la tristor de la fontana.



Font fotografia: Autora Sandra.Plaça Sant Felip Neri. Lloc: bdebarna.net

diumenge, 29 de gener del 2012

Des de la finestra

A través d’uns vidres quarterats, entelats, xops de plors, puc veure els arbres en moviment. Està plovent i les gotes regalimen suament per les fulles d’aquells ballarins centenaris. Perles màgiques que xipollegen en retornar a la terra. El vent juga a amagar-se entre els xiprers i els avets creant camins imaginaris que solquen indrets de gerdor hivernal. Les xemeneies enlairen insolents espectadors d’una aquarel·la de tonalitats grises. La tarda avança i l’ombra allargassada de la nit comença a personar-se a través d’uns vidres quarterats.












Fotografies: Fons personal

Amores prohibidos



Stella SIDI -Amores Prohibidos-Cita a delacroixEsos ojos en los que ansiaban perderse sin remisión, esas sonrisas que iluminaban fragmentos de sus vidas, esos cuerpos que les cortaban la respiración. ¡Cuánto deseo acumulado! ¡Cuánta pasión refrenada!
No podían lanzarse a la hoguera de las locuras y dejar de lado todo por lo que habían luchado. No debían destruir de un plumazo aquello a lo que tanto habían amado. Pero siempre seguirán soñando, ambicionando unos besos que nunca llegarán. Sus miradas se cruzarán, transmitiendo sus sentimientos ocultos en la profundidad de un mar de tensiones, podrán comprobar que el hechizo no se ha roto y eso hará que se mantengan en pie, que cada mañana abran las puertas y dejen entrar esas ráfagas de aire fresco que alivien las cadenas que coartan sus anhelos.


Fuente cuadro: Amores Prohibidos de Stella Sidi