Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

dilluns, 9 d’abril del 2012

Semana Santa

Las creencias suben y bajan el Monte del Calvario, en busca de la esperanza, convirtiéndose, en ocasiones, en más dolor.


Los sueños rotos, traicionada la fe, las preguntas se hacen evidentes, ¿por qué no me escuchaste a mí?, ¿por qué no atendiste mis súplicas? Las creencias bajan la cuesta de la esperanza.















El sufrimiento es el único que parece sobrevivir hasta que llega el milagro porque los ruegos has sido acogidos. Las creencias suben la cuesta de la esperanza.


Fuente fotografías: archivo personal

diumenge, 8 d’abril del 2012

Amigo ¿dónde estás?


¿Dónde estás corazón?
¿Dónde tus comentarios y pensamientos?
Necesito tus sueños junto a los míos,
Necesito tu sincronía virtual.
¿Dónde estás corazón?


Fuente fotografía: Blog Infinitoyparasiempre

Aguaceros



Semana Santa cordobesa. Un lluvioso mes de abril nos esperaba en la cuna de la cultura árabe en la península. Lluvia ansiada durante todo el año, lluvia beneficiosa para los campos, lluvia generadora de vida. Lluvia, ese fenómeno atmosférico que había conseguido destruir los anhelos de un pueblo. Aquella agua deseada otrora se convertía así en un enemigo destructor, azote que había decidido enviar un dios ajeno para empequeñecer al de los cristianos. Un pueblo que junto a sus tradiciones se encerraba en la desilusión más profunda arropado, únicamente, por su gastronomía.


Fuente fotografía: El Imparcial - religión

diumenge, 1 d’abril del 2012

Pèrdua

Lligada als records que m’agafen de la mà m’he convertit en un tapís trencadís on la meva ànima cerca guspires perfumades de l’ahir. M’omple la dolça visió i vull atansar el moment per sentir de nou la seva presència, però la tristor que, com una boira llunyana, tenalla el cor confirma el que palpita la sang, el que canten els vents, el que mormolen les aigües, ell s’ha perdut i no troba el camí de tornada al meu si.


Font quadre: Pérdida II, Luis Lonjedo

dissabte, 31 de març del 2012

Ombres i llum

No parava d’escriure, era una submissió inaudita, les lletres marcaven el meu camí i la interrelació entre escriptura i realitat anava desdibuixant la fina línia que les separava. Havia arribat a embogir, no sabia què era veraç i què no ho era. Les meves paraules en la pantalla significaven quelcom més que una ximpleria. Podia comprovar que els meus somnis, els meus desitjos, el meu dia a dia es confonien en un brollador on jo no era qui manava, qui dirigia les meves passes. Tot era confusió, tot era caos, però de Babel va sorgir una llum enlluernadora que deixà tot sota un mantell de claredat. Aquella era la meva vida!



Font fotografia: Luz y sombras, Cristina Granados

diumenge, 25 de març del 2012

Ser

¿Qué queremos ser?
¿La norma establecida o la locura de una pasión?

¿Qué deseamos ser?
¿La pantomima que representamos día a día o el fulgor de un sueño, absurdo o no?

¿Qué codiciamos ser?
¿La banalidad de lo impersonal o la fantasía de la inspiración?

¿Qué anhelamos ser?
¿La monotonía y el hastío o la quimera de la lujuria?

¿Qué soñamos ser?
Posiblemente la locura de la pasión, el fulgor del sueño, la fantasía de la inspiración o la quimera de la lujuria.
Pero, nuestro castigo será siempre eterno, no ser capaces de SER.

 

Fuente imagen: Brunóf, 2008

dissabte, 24 de març del 2012

Bogeria

De vegades faig una immersió en el meu submón, aquell on ningú em retreu res, aquell espai privilegiat on puc ser jo mateix. Puc trepitjar el cel, cavalcar sobre una ona, passejar pel fons marí, fer tombarelles a la lluna... Tot és possible en aquell univers paral·lel que he creat per fugir de la trivialitat d’un món pervers que cada dia m’ofega més. Possiblement d’algun d’aquests viatges no tornaré i acabaré gaudint sempre de la meva bogeria.

 Font quadre: L'estany dels nenúfars de Claude Monet