Temps d’espera,
de refugi en la seguretat d’aquell ventre on vaig créixer, configurant el que sóc
avui. Van passar molt anys des que vaig gaudir d’aquell amagatall i no sé com
expressar tota l’estimació per la meva mare. Aquest cos també ha estat refugi,
ha esperat i ha creat nova vida, aquest cos sap de les incerteses que amaga el
camí i, com la meva mare, també ha intentat guiar les passes dels seus fills. Així
avui únicament puc donar les gràcies a la meva mare, i a la mare de la meva
mare i a totes aquelles dones fortes, valentes que configuren el meu passat.
Quadre: Retrat d'una mare amb la seva filla (1885) Emile Munier
