Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

dilluns, 9 de juny del 2014

Recordatori



En un raconet del meu cor, amagades, han quedat les paraules que mai vaig dir al meu pare, aquelles que representaven la bellesa, l’estimació, l’admiració i el reconeixement a una vida dedicada a la seva família. En aquell racó del meu cor, sempre quedaran, perquè ell sempre viurà en aquell petit espai, perquè ell sempre m’ajudarà a trobar el camí quan el perdi, perquè ell sempre vigilarà que arribi a bon port. Així, avui i sempre, vull recordar el meu pare.

dilluns, 26 de maig del 2014

Salut i...

Us adjunto l'enllaç de l'últim article que he escrit pel setmanari l'Actual de Castellar del Vallès.

http://www.lactual.cat/cat/notices/2014/05/salut_i_14441.php

dimarts, 20 de maig del 2014

Finalmente, la muerte



La degradación hizo mella en sus órganos; su rostro se convirtió en una farsa del que otrora fue; la conciencia, cada vez más exigua, aparecía y desaparecía detrás de una maraña de morfina y otros medicamentos. Ya no reconocía, en aquel despojo, a mi ser querido. Su fuerza y su temperamento habían sido extirpados por la enfermedad. Y en su lecho de muerte fue tan solo una sombra errante buscando el momento oportuno para cruzar, con el barquero, al otro lado del río Aqueronte. Llevará una moneda para el largo viaje.
Pintura: La barca de Caronte de José Benlliure Gil

divendres, 9 de maig del 2014

Día aciago





La lucha por la vida, parece siempre inevitable, hay que pelear cada una de las batallas porque la guerra está, evidentemente, perdida. Uno tras otro vamos superando los obstáculos que se nos plantean, intentando “progresar adecuadamente”, pero el destino nos la tiene jurada, y nuestra conflagración acaba, irrefutablemente, en el derrumbe final, con la inexorable victoria de la muerte sobre todos nosotros.


http://xgfk10pcn.files.wordpress.com/2010/10/la-vida-y-la-muerte.jpg
 Imagen: Muerte y vida, Gustav Klimt (1916)

divendres, 25 d’abril del 2014

Sant Jordi


Us recordaré amb la història del cavaller, la princesa, el drac i la rosa, algunes qualitats importantíssimes de les nostres vides, qualitats que tots tenim i amb les que ens identifiquem en segons quines situacions.

La valentia del cavaller, per portar a terme els nostres pensaments, per lluitar per les nostres utopies, tot agafant les regnes per fer realitat els nostres somnis.
 
La por de la princesa, perquè de vegades tenim por a allò desconegut, i això ens crea dubtes i no sabem si serem capaços de sobreposar-nos, però segur que una vegada refets d'aquests primers moments avançarem pel camí que ens hem marcat, ja que la por també ens fa ser cauts i anar a poc a poc, sospesant pros i contres.
 

La força del drac, aquella que serà imprescindible en alguns moments per tirar endavant, per fer front a les adversitats, que de ben segur hi trobarem.

I, per últim, la bellesa de la rosa, perquè, ¡quanta bellesa hi ha en tots aquells que no s'han rendit, en tots aquells i aquelles que s'han marcat una fita i han lluitat per aconseguir-la!

Imatge: http://blogs.prensaescuela.es/14curritos/category/conmemoracions/

dijous, 17 d’abril del 2014

Paisajes

Mientras viajamos por estas tierras sinuosas, observo ensimismada las vastas extensiones de retorcidas viñas. Tortuosas vides, en filas interminables, con una homogeneidad casi ofensiva, nos analizan  desde su pasado glorioso, su afortunado presente y su esperanzador futuro. Indudablemente ellas seguiran ahí cuando nosotros, simples sombras errantes, hallamos desaparecido.


Imagen: fondo personal


dilluns, 7 d’abril del 2014

Anónimos




Veo pasar a la multitud, no reconozco a nadie y nadie me reconoce a mí. Somos extraños pasajeros de un mismo vuelo, anónimos seres que vagamos por los andenes de este firmamento. Aparecemos y desaparecemos ante la pasividad del resto. Masa, gente, seres humanos, individuos concretos con vivencias concretas, pero no nos paramos y nadie se para, no nos saludamos y nadie nos saluda. Estamos hundidos en nuestro quehacer cotidiano, invisibles para el resto.


 http://juanruizibanez.blogspot.com.es/2012/06/personajes-urbanos.html