Sant Jordi

Us recordaré amb la història del cavaller, la princesa, el drac i la rosa, algunes qualitats importantíssimes de les nostres vides, qualitats que tots tenim i amb les que ens identifiquem en segons quines situacions.

La valentia del cavaller, per portar a terme els nostres pensaments, per lluitar per les nostres utopies, tot agafant les regnes per fer realitat els nostres somnis.

 

La por de la princesa, perquè de vegades tenim por a allò desconegut, i això ens crea dubtes i no sabem si serem capaços de sobreposar-nos, però segur que una vegada refets d'aquests primers moments avançarem pel camí que ens hem marcat, ja que la por també ens fa ser cauts i anar a poc a poc, sospesant pros i contres.
 

La força del drac, aquella que serà imprescindible en alguns moments per tirar endavant, per fer front a les adversitats, que de ben segur hi trobarem.

I, per últim, la bellesa de la rosa, perquè, ¡quanta bellesa hi ha en tots aquells que no s'han rendit, en tots aquells i aquelles que s'han marcat una fita i han lluitat per aconseguir-la!

Imatge: http://blogs.prensaescuela.es/14curritos/category/conmemoracions/

Paisajes

Mientras viajamos por estas tierras sinuosas, observo ensimismada las vastas extensiones de retorcidas viñas. Tortuosas vides, en filas interminables, con una homogeneidad casi ofensiva, nos analizan  desde su pasado glorioso, su afortunado presente y su esperanzador futuro. Indudablemente ellas seguiran ahí cuando nosotros, simples sombras errantes, hallamos desaparecido.

Imagen: fondo personal

Anónimos

Veo pasar a la multitud, no reconozco a nadie y nadie me reconoce a mí. Somos extraños pasajeros de un mismo vuelo, anónimos seres que vagamos por los andenes de este firmamento. Aparecemos y desaparecemos ante la pasividad del resto. Masa, gente, seres humanos, individuos concretos con vivencias concretas, pero no nos paramos y nadie se para, no nos saludamos y nadie nos saluda. Estamos hundidos en nuestro quehacer cotidiano, invisibles para el resto.

 http://juanruizibanez.blogspot.com.es/2012/06/personajes-urbanos.html

Relaxació

Una flaire meravellosa a espígol surava a l’ambient. Les seves mans alades solcaven el meu cos. Aquell massatge reparador estava fent el seu efecte i aquell mal dia començava a apaivagar-se fins quedar anul·lat. Havia tancat un moment els ulls i m’havia quedat adormida uns minuts. En despertar encara em trobava en aquell espai relaxant i estimulant que havia aconseguit assossegar cos i ànima.

 

Autora: Antònia Pérez Correa

Primavera

Llum, colors, olors, flors, esclat de vida. Camí transitat per milers de cors que bateguen amb delit, intentant apaivagar l'orgia de sensacions que remouen cos i ànima. Follia, escales ascendents de sons que insten a una llunàtica demència plena de jocs i noves experiències. Núvols, pluja, calor, brisa, emocions encobertes. No ens resta més que admirar l'espectacle i submergir-nos en aquesta fantasia real i harmònica de l'univers.

 

Imatge: personal

Demasiados 11M

Todavía recuerdo aquellas imágenes que impactaban en mi retina y en mi cerebro. Cierro los ojos y veo la magnitud de la tragedia. Muertos y desolación, tristeza, desesperación, incertidumbre, miedo y horror. No puedo evitar las lágrimas, como tampoco las pude evitar entonces, y no puedo entender cómo ni porqué los seres humanos nos masacramos entre nosotros. Sin razones, sin lógica, tan solo el odio irracional, tan solo la obcecación por cumplir unas órdenes. 

Tengo una herida en lo más profundo de mi corazón, por tantas vidas perdidas, por tantas ilusiones rotas, por tantos sueños destripados.

Imagen tomada de la web; sin menoscabo de los derechos de su autor, sutilezas.cl©

Buidor

Un altre dia s’obre camí entre les branques ufanoses del meu cos. La il·lusió planeja sobre aquest cap buscant on niar, però no troba aquell petit espai que necessita. Els núvols enterboleixen el paisatge i enfosqueixen la llum de l’esperança.

Quants desencisos, quantes morts diàries, quantes escletxes obrem el meu cor!

 

Imatge trobada a: http://reflexionpsico-logica.blogspot.com.es/2011/04/vacio-emocional.html