http://www.lactual.cat/cat/notices/2014/05/salut_i_14441.php
Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm
dilluns, 26 de maig del 2014
Salut i...
Us adjunto l'enllaç de l'últim article que he escrit pel setmanari l'Actual de Castellar del Vallès.
dimarts, 20 de maig del 2014
Finalmente, la muerte
La degradación hizo mella en sus órganos; su rostro se convirtió en una
farsa del que otrora fue; la conciencia, cada vez más exigua, aparecía y
desaparecía detrás de una maraña de morfina y otros medicamentos. Ya no reconocía,
en aquel despojo, a mi ser querido. Su fuerza y su temperamento habían sido
extirpados por la enfermedad. Y en su lecho de muerte fue tan solo una sombra
errante buscando el momento oportuno para cruzar, con el barquero, al otro lado
del río Aqueronte. Llevará una moneda para el largo viaje.
divendres, 9 de maig del 2014
Día aciago
La lucha por la vida, parece siempre inevitable, hay que pelear cada una de
las batallas porque la guerra está, evidentemente, perdida. Uno tras otro vamos
superando los obstáculos que se nos plantean, intentando “progresar
adecuadamente”, pero el destino nos la tiene jurada, y nuestra conflagración
acaba, irrefutablemente, en el derrumbe final, con la inexorable victoria de la
muerte sobre todos nosotros.
Imagen: Muerte y vida, Gustav Klimt (1916)
divendres, 25 d’abril del 2014
Sant Jordi
Us recordaré amb la història del
cavaller, la princesa, el drac i la rosa, algunes qualitats importantíssimes de les nostres vides, qualitats que tots tenim
i amb les que ens identifiquem en segons quines situacions.
La valentia del cavaller, per portar a terme els nostres pensaments, per lluitar per les
nostres utopies, tot agafant les regnes per fer realitat els nostres somnis.
La por de la princesa, perquè de vegades tenim por a allò desconegut, i això ens crea
dubtes i no sabem si serem capaços de sobreposar-nos, però segur que una vegada
refets d'aquests primers moments avançarem pel camí que ens hem marcat, ja que
la por també ens fa ser cauts i anar a poc a poc, sospesant pros i contres.
La força del drac, aquella que serà imprescindible en alguns moments per tirar endavant,
per fer front a les adversitats, que de ben segur hi trobarem.
I, per últim, la bellesa
de la rosa, perquè, ¡quanta bellesa hi ha en tots aquells que no s'han
rendit, en tots aquells i aquelles que s'han marcat una fita i han lluitat per
aconseguir-la!
Imatge: http://blogs.prensaescuela.es/14curritos/category/conmemoracions/
dijous, 17 d’abril del 2014
Paisajes
Mientras viajamos por estas tierras sinuosas, observo ensimismada las vastas extensiones de retorcidas viñas. Tortuosas vides, en filas interminables, con una homogeneidad casi ofensiva, nos analizan desde su pasado glorioso, su afortunado presente y su esperanzador futuro. Indudablemente ellas seguiran ahí cuando nosotros, simples sombras errantes, hallamos desaparecido.
dilluns, 7 d’abril del 2014
Anónimos
Veo pasar a la multitud, no reconozco a nadie y nadie me reconoce a mí.
Somos extraños pasajeros de un mismo vuelo, anónimos seres que vagamos por los andenes de este
firmamento. Aparecemos y desaparecemos ante la pasividad del resto. Masa,
gente, seres humanos, individuos concretos con vivencias concretas, pero no nos
paramos y nadie se para, no nos saludamos y nadie nos saluda. Estamos hundidos en nuestro quehacer cotidiano,
invisibles para el resto.
http://juanruizibanez.blogspot.com.es/2012/06/personajes-urbanos.html
divendres, 28 de març del 2014
Relaxació
Una flaire
meravellosa a espígol surava a l’ambient. Les seves mans alades solcaven el meu
cos. Aquell massatge reparador estava fent el seu efecte i aquell mal dia començava
a apaivagar-se fins quedar anul·lat. Havia tancat un moment els ulls i m’havia
quedat adormida uns minuts. En despertar encara em trobava en aquell espai
relaxant i estimulant que havia aconseguit assossegar cos i ànima.
Autora: Antònia Pérez Correa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

