Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

diumenge, 11 de desembre del 2011

Olvido


Infatigable te busco entre la multitud, me sobresalto cuando pienso que podrías ser tú, pero mi esperanza se desmorona al comprobar que sólo era una sombra de esa ansiada presencia. No consigo desligarme de esta telaraña que envuelve mi corazón y mi razón. Desnudos rincones de mi mente esperan llenarse con tu existencia. Me he convertido en un renglón incompleto, en una frase inacabada, en un libro sin páginas, en el espectro de mis sueños. Y mientras tanto tú, en la más absoluta ignorancia, te has olvidado, seguramente de mí, has ahogado mi recuerdo convirtiéndolo en una mota de polvo del cajón de tu memoria.

Fuente de la fotografía:   Uno entre la multidud, Lucía Castillo y Marcos Soriano

dissabte, 10 de desembre del 2011

Una veritable passió

Es va enganxar a les parets del meu cor, plenes de pols i humitats. Com un desig que va arrelant, omplia les mans buides per tants anys de soledat. Vaig deixar de ser aquella trista ombra per convertir-me en una llum diàfana, que dia rere dia es prenia a petits glops l’elixir d’una nova albada. La meva vida havia girat i ella era l'instrument màgic que havia canviat un destí sòrdid. Tot era meravellós fins que tot es va trencar. Havia arribat massa tard, però mai podré agrair prou a la fortuna aquells dies que em van acostar a un final cert, alterats únicament per una veritable passió.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Nou dia

La claror d’aquell dia meravellós de tardor asserenava una setmana indiscriminada de pluges. Els arbres havien perdut part de les seves fulles i les paraules havien quedat dilapidades pel seu propi pes. No hi havia res més que ens poguéssim dir. Tot s’havia acabat. Així en el sagnant ocàs d’aquella relació el sol lluïa i dedicava a tots els éssers vius, fins i tot a mi, l’acaronament necessari per continuar endavant i sortir del laberint subterrani on m’havia ficat. Finalment ho vaig entendre, no era la fi de res, sinó el començament de quelcom diferent.

Font fotografia: Amanecer de José Luis Fuentetaja

dissabte, 3 de desembre del 2011

Teleoperador


Sonó el móvil, como cuatro de cada cinco llamadas que recibo un teleoperador que me ofrecía el producto. Como cada cuatro de cada cinco colgué sin esperar a escuchar la diatriba del operario de turno. Dos minutos más tarde, nueva llamada del mismo sujeto, en esta ocasión escucho su voz, observo el cansancio que se refleja en el tono, la pesadez al arrastrar las palabras y opto por preguntarle por su estado de ánimo. Sorprendido me responde amablemente que no es el tema a tratar, pero yo insisto y acabo sonsacándole la angustia vital que transmiten sus palabras. Después de media hora de conversación he conseguido “endosarle” un seguro de vida y otro para el hogar.
No se dio mal la tarde.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Prou!

El passat divendres, 25 de novembre, es commemorava una d’aquelles dates que hauríem d’aconseguir eradicar, la lluita contra la violència de gènere. Com veu poder comprovar vaig penjar una text poetitzat titulat VERMELL DE SANG que volia recordar el patiment de moltes dones fins arribar al seu assassinat. Tanmateix vaig escriure un article d’opinió que va ser publicat al setmanari municipal L’ACTUAL i per si algú té interès a llegir-lo us adjunto l’enllaç. 

dissabte, 26 de novembre del 2011

Melancolía


Ebrio de nocturnidad vagaba absorto por el laberinto de mi subconsciente, buscando en vano aquel lugar lleno de ternuras, intentando volver a él, saborear aquellos días que compartimos como en una creación, como en un encaje preciosísimo que desvelaba delicias acumuladas. ¡Necesitaba sentir de nuevo aquel fuego arrollador! La luz de la lujuria invadía nuestro espacio y, como dos aspirantes al gozo, explorábamos incansables el cuerpo del otro hasta conseguir llegar al tan ansiado trance. Ahora navego sin rumbo y en cualquier puerto hago escala, descansando en los divanes de la ensoñación que se ha convertido en una mortaja.
¡Cuánto te echo de menos!
Fuente: Melancolía de Edvard Munch

divendres, 25 de novembre del 2011

Vermell de sang



Sento passes al rebedor, TENSIÓ
Cops i més cops sense cap raó, DOLOR
Lluna de mel, FLORS
Vermell de sang, UNA MORT.

Nit negra, FOSCOR
Pensaments amagats, TRISTOR
Domini del traïdor, ANUL·LACIÓ
Vermell de sang, UNA MORT.

De nou torno a començar, IL·LUSIÓ
Però els cops són més forts, DESAMOR
Ja no puc més, AIXOPLUC
Vermell de sang, LA MEVA MORT.