Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

dijous, 27 d’octubre del 2022

Oda al meu poble

Vaig néixer a l'Hospitalet de Llobregat, una de les grans ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. La seva població està al voltant dels 260.000 habitants.

El meu naixement en aquest indret va ser circumstancial, i des d'aquest moment tot el que explicaré no té res a veure amb aquesta ciutat, doncs, com acabo de dir, si bé vaig néixer, no la considero el meu poble.

El meu municipi, on visc des que tinc records, és Castellar del Vallès. Un poble del Vallès Occidental, entre Sabadell i Terrassa, amb uns 24.000 habitants. Castellar té una extensió de 45 km2 i està envoltada per una àmplia zona natural, des d'on la vigilen el Puig de la Creu i La Mola, alhora que el riu Ripoll li serveix de guia.

Castellar del Vallès ha estat una població reconeguda per les seves fàbriques tèxtils, per la catedral del Vallès (com s'anomena a l'església parroquial de Sant Esteve), per les seves famoses mongetes del ganxet, per les barraques de Pedra Seca... i per alguns personatges de renom que podem comptar entre els nostres il·lustres conciutadans.

Castellar va acollir la meva família amb generositat, i aquí tenim les arrels, perquè s'ha convertir en l'indret on descansen els meus avantpassats i on he vist néixer i créixer els meus fills, però també on treballo, on he conegut gent meravellosa i on tinc, en definitiva, CASA MEVA.

I per si hi ha algú que no coneix el meu poble, aquí us deixo algunes fotografies de la meva collita.






Autoria: Antònia Pérez Correa








dilluns, 20 d’abril del 2020

Lectura encadenada

No podia dormir, el xiulet dels trens de l'estació em tenien permanentment amb els ulls oberts. Revisava l'habitació de l'hotel. Era la cinquena vegada que ho feia! Un ram de flors seques dins un gerro, un quadre on es veia un paisatge idíl·lic, el paper pintat de l'habitació que estava arrencat en algunes  zones, el sostre amb unes taques d'humitat... Sobre la tauleta de nit un llibre. El vaig agafar, tot obrint-lo per una pàgina aleatòria, i vaig llegir: 

"L'home, estirat al llit de l'habitació sòrdida d'un hotel qualsevol, perdut en el no res de la immensitat, havia revisat l'estança vàries vegades. Res d'interès que cridés la seva atenció, únicament un llibre sobre la tauleta de nit que va obrir i on va llegir: "Un home llegia un llibre en una habitació d'un hotel, prop de l'estació. No havia pogut dormir per l'incessant soroll dels trens que passaven contínuament. L'habitació no tenia cap interès, únicament algunes imatges sense rellevància que ocupaven la ment ociosa del viatger. No tenia res més a fer i va optar per llegir aquell llibre on: "Un home llegia un llibre...


dissabte, 4 d’abril del 2020

Claror

Naufragi emocional, destructor del seny. Enfonsada en la penombra d'inquietuds adverses. Lluitant contra el desànim. Intentant albirar la sortida del túnel. Tot és un malson, una nit que s'ha d'ofegar sota la pàtina de l'oblit futur. La por quedarà enfonsada en el forat ocult de la meva ment i la vida inundarà tot aquest espai que ara està ocupat per la foscor. 

dimecres, 1 d’abril del 2020

A trenc d'alba

I tot tornava a començar,  tot vestigi del somni anterior s'havia esborrat amb la claror incipient del dia. Aquell nou dia ple d'incertesa que s'obria pas entre les boires, poc a poc, deixava enrere la nit. Una nova finestra oberta a la llum i l'esperança. Un somriure radiant en els  llavis d'un infant.  Així s'obre pas la vida, deixant de costat la foscor de la nit anterior. 

diumenge, 29 de març del 2020

Un abrazo virtual

Parece ser que todos tendremos algún familiar o conocido que padecerá esta enfermedad, o que seremos nosotros mismos los que suframos las consecuencias de una situación indeseable y que está teniendo un coste muy elevado: ¡Demasiadas víctimas! 
Esta pequeña publicación solo pretende dar ánimos a todas aquellas personas que se encuentran en estos momentos con la desazón. No voy a utilizar las frases que todo el mundo ha decidido emplear para alentarnos en la lucha sin cuartel que muchas viven en sus casas, simplemente pensad que "todas somos necesarias e imprescindibles para alguien". 
Un abrazo desde la lejanía del confinamiento.


divendres, 27 de març del 2020

Cercant la sortida

En el naufragi emocional dels seus sentiments, enfonsada en la penombra d'inquietuds adverses, lluitava contra la raó que l'ofegava, tot intentant donar ales a somnis ancestrals adormits en el seu subconscient. No feia més que llepar-se les ferides, com un animal atrapat en les catacumbes de la solitud, cercant una sortida a la sordidesa del taüt mortuori en què s'havia convertit la seva vida.


dijous, 26 de març del 2020

Ocaso

Como en un halo de cuento
Atrapados en el cieno
Relámpagos siniestros 
Muestran la herrumbre del corazón.

Una furtiva ensoñación 
Puebla mi razón escorada
Hacia el ocaso místico 
De la traición más arraigada.

Otoño tardío 
Crepúsculo ignorado 
Mojado mi sexo desahuciado.

Hierática ansiedad
Verdad grandilocuente 
Derribando indecorosa mi mente.