Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

dijous, 27 d’octubre del 2022

Oda al meu poble

Vaig néixer a l'Hospitalet de Llobregat, una de les grans ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. La seva població està al voltant dels 260.000 habitants.

El meu naixement en aquest indret va ser circumstancial, i des d'aquest moment tot el que explicaré no té res a veure amb aquesta ciutat, doncs, com acabo de dir, si bé vaig néixer, no la considero el meu poble.

El meu municipi, on visc des que tinc records, és Castellar del Vallès. Un poble del Vallès Occidental, entre Sabadell i Terrassa, amb uns 24.000 habitants. Castellar té una extensió de 45 km2 i està envoltada per una àmplia zona natural, des d'on la vigilen el Puig de la Creu i La Mola, alhora que el riu Ripoll li serveix de guia.

Castellar del Vallès ha estat una població reconeguda per les seves fàbriques tèxtils, per la catedral del Vallès (com s'anomena a l'església parroquial de Sant Esteve), per les seves famoses mongetes del ganxet, per les barraques de Pedra Seca... i per alguns personatges de renom que podem comptar entre els nostres il·lustres conciutadans.

Castellar va acollir la meva família amb generositat, i aquí tenim les arrels, perquè s'ha convertir en l'indret on descansen els meus avantpassats i on he vist néixer i créixer els meus fills, però també on treballo, on he conegut gent meravellosa i on tinc, en definitiva, CASA MEVA.

I per si hi ha algú que no coneix el meu poble, aquí us deixo algunes fotografies de la meva collita.






Autoria: Antònia Pérez Correa