Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

dilluns, 20 d’abril del 2020

Lectura encadenada

No podia dormir, el xiulet dels trens de l'estació em tenien permanentment amb els ulls oberts. Revisava l'habitació de l'hotel. Era la cinquena vegada que ho feia! Un ram de flors seques dins un gerro, un quadre on es veia un paisatge idíl·lic, el paper pintat de l'habitació que estava arrencat en algunes  zones, el sostre amb unes taques d'humitat... Sobre la tauleta de nit un llibre. El vaig agafar, tot obrint-lo per una pàgina aleatòria, i vaig llegir: 

"L'home, estirat al llit de l'habitació sòrdida d'un hotel qualsevol, perdut en el no res de la immensitat, havia revisat l'estança vàries vegades. Res d'interès que cridés la seva atenció, únicament un llibre sobre la tauleta de nit que va obrir i on va llegir: "Un home llegia un llibre en una habitació d'un hotel, prop de l'estació. No havia pogut dormir per l'incessant soroll dels trens que passaven contínuament. L'habitació no tenia cap interès, únicament algunes imatges sense rellevància que ocupaven la ment ociosa del viatger. No tenia res més a fer i va optar per llegir aquell llibre on: "Un home llegia un llibre...


dissabte, 4 d’abril del 2020

Claror

Naufragi emocional, destructor del seny. Enfonsada en la penombra d'inquietuds adverses. Lluitant contra el desànim. Intentant albirar la sortida del túnel. Tot és un malson, una nit que s'ha d'ofegar sota la pàtina de l'oblit futur. La por quedarà enfonsada en el forat ocult de la meva ment i la vida inundarà tot aquest espai que ara està ocupat per la foscor. 

dimecres, 1 d’abril del 2020

A trenc d'alba

I tot tornava a començar,  tot vestigi del somni anterior s'havia esborrat amb la claror incipient del dia. Aquell nou dia ple d'incertesa que s'obria pas entre les boires, poc a poc, deixava enrere la nit. Una nova finestra oberta a la llum i l'esperança. Un somriure radiant en els  llavis d'un infant.  Així s'obre pas la vida, deixant de costat la foscor de la nit anterior.