Quina tristor! Més persones ofegades, més vides perdudes en busca d'un ideal. I nosaltres , confortablement, als nostres sofàs veiem, des de la comoditat d'una llar, llurs ulls pregant per una vida digna, intentant aixecar-se, una i una altra vegada, sense rebre una resposta dels veïns, que sota els llençols, somien el seu benestar, encara que de vegades s'escola el remordiment en un malson. No patiu!demà passarà i ningú recordarà el dolor, els plors i la mort d'altres éssers humans.