Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

dilluns, 16 de desembre del 2013

Necessitat





Necessitava escoltar la seva veu a cau d’orella, dient-me obscenitats. Necessitava aquell cos nu prop, molt a prop. Necessitava el seus llavis besant els meus. Necessitava tot el que no es podia cridar. Necessitava sentir-lo a dins. Necessitava les seves mans volant per sobre meu. Necessitava que els seus ulls dolços m’acaronessin. Finalment vaig entendre que el que necessitava era ELL.


 Col·lecció "Cos de l'home" d'Eivar Moya

2 comentaris:

  1. Hola Antonia,
    Sentir que está ahí cuando lo necesitas.
    Notar una caricia, un abrazo reconfortante, una mirada diciendo: "estoy contigo para todo". Compartir todos los momentos. Sentir amor mutuo.
    "Vivir todos los episodios de una vida, juntos".
    Un abrazo muy fuerte

    ResponElimina
  2. O simplemente una aventura soñada.
    Abrazos

    ResponElimina