Resseguia la teva
orografia, com un incansable explorador. Escalava les teves muntanyes de seda, coronades
per seductores arèoles amb una tonalitat terrosa. Sucumbia a l’aroma de la teva
transpiració, com gotes de rosada que suraven per un cos encès. Assaboria aquella
agitada font, flanquejada per harmoniosos llavis color robí. Penetrava en
aquella cavitat oculta, meravellós bressol del plaer. I finalment em perdia
entre l’heura dels teus cabells, arraconant-me a l’abric de la teva abraçada,
dels teus petons.
Imatge: Gravat de la col·lecció Suite Vollart de Picasso
Hola Antonia, El amor, un cúmulo de sentimientos. Unos nos hacen feliz, y otros sufrir. Pero, vale la pena vivirlo.
ResponEliminaUn abrazo
P.d. Te escribo desde otro ordenador. Confío que recibas los dos comentarios.
Uno de los sentimientos que más regueros de tinta desencadena. El amor, siempre el amor.
ResponElimina