Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

dilluns, 9 de juny del 2014

Recordatori



En un raconet del meu cor, amagades, han quedat les paraules que mai vaig dir al meu pare, aquelles que representaven la bellesa, l’estimació, l’admiració i el reconeixement a una vida dedicada a la seva família. En aquell racó del meu cor, sempre quedaran, perquè ell sempre viurà en aquell petit espai, perquè ell sempre m’ajudarà a trobar el camí quan el perdi, perquè ell sempre vigilarà que arribi a bon port. Així, avui i sempre, vull recordar el meu pare.

2 comentaris:

  1. Hola Antonia,
    Así debes recordarlo, como bien dices tú, con ese cariño, con esa ternura, ocupando ya ese lugar en tu corazón que le pertenece a él. De esa manera siempre estará contigo. Te guiará y marcará el camino a seguir.
    Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  2. Gracias Pili, por tu apoyo incondicional.
    Un beso

    ResponElimina