En un raconet del
meu cor, amagades, han quedat les paraules que mai vaig dir al meu pare,
aquelles que representaven la bellesa, l’estimació, l’admiració i el
reconeixement a una vida dedicada a la seva família. En aquell racó del meu
cor, sempre quedaran, perquè ell sempre viurà en aquell petit espai, perquè ell
sempre m’ajudarà a trobar el camí quan el perdi, perquè ell sempre vigilarà que
arribi a bon port. Així, avui i sempre, vull recordar el meu pare.
Hola Antonia,
ResponEliminaAsí debes recordarlo, como bien dices tú, con ese cariño, con esa ternura, ocupando ya ese lugar en tu corazón que le pertenece a él. De esa manera siempre estará contigo. Te guiará y marcará el camino a seguir.
Un fuerte abrazo.
Gracias Pili, por tu apoyo incondicional.
ResponEliminaUn beso