Consubstancial

La visió d’aquell majestuós gat va captar tot el meu interès. No podia i no desitjava apartar la mirada de l’exquisidesa dels seus moviments. Ara es llepava, com qui neteja amb fruïció una ferida oberta; ara observava, amb sigil, els moviments d’un ocell davant seu; ara s’enfilava, amb rapidesa, al pedrís de vora la porta; ara ...

I de sobte vaig comprovar que podia veure a través dels seus ulls, podia sentir a través de la seva pell, podia olorar amb el seu privilegiat olfacte, podia sentir l’escalfor d’un sol de primavera que quan vaig obrir els ulls em va enlluernar despertant-me, sobtadament, d’un somni ingràvid... Quedava clar, el solet, la migdiada, l’observació d’aquell animal. Però el que no era tan evident era aquell regust estrany a la meva boca i aquella ploma que m’havia quedat enganxada a la galta.