Calorós juny
Sant Joan havia fet acte de presència. Era l’hora de l’estiu, aquell moment desitjat on l’escalfor del sol en un zenit absolut de claror i enlluernament havia deixat a tothom escalfat. Portàvem mesos parlant de l’estiu, de les ganes que tothom tenia que arribés; després d’un hivern amb molt de fred on les nevades havien assetjat pobles i ciutats, havia arribat una primavera plena de pluges i inundacions que ens havia mullat fins els ossos, però per fi ja el teníem aquí. Aquella nit, la més curta de l’any, s’havia convertit en un símbol de bogeria i luxúria, on grans i petits tractaven d’oblidar tot el que havia passat al llarg de l’any. Es cremaven exàmens, apunts, desitjos...; s’encenien espelmes; es conjugaven tot tipus de déus pagans i de la natura; la gent perdia la vergonya i confonia canvi i renovació amb desfici. Tot i així, de la meva persona es va apoderar una bogeria dionisíaca i vaig entrar en un cap de setmana de lascívia. Tinc petits fragments que voleien al meu cap i d’altres que he anat reconstruint a través de les informacions dels meus prosèlits, que per cert s’han convertit en ombres que em segueixen a tot arreu (treballem junts!).
Sant Joan havia fet acte de presència. Era l’hora de l’estiu, aquell moment desitjat on l’escalfor del sol en un zenit absolut de claror i enlluernament havia deixat a tothom escalfat. Portàvem mesos parlant de l’estiu, de les ganes que tothom tenia que arribés; després d’un hivern amb molt de fred on les nevades havien assetjat pobles i ciutats, havia arribat una primavera plena de pluges i inundacions que ens havia mullat fins els ossos, però per fi ja el teníem aquí. Aquella nit, la més curta de l’any, s’havia convertit en un símbol de bogeria i luxúria, on grans i petits tractaven d’oblidar tot el que havia passat al llarg de l’any. Es cremaven exàmens, apunts, desitjos...; s’encenien espelmes; es conjugaven tot tipus de déus pagans i de la natura; la gent perdia la vergonya i confonia canvi i renovació amb desfici. Tot i així, de la meva persona es va apoderar una bogeria dionisíaca i vaig entrar en un cap de setmana de lascívia. Tinc petits fragments que voleien al meu cap i d’altres que he anat reconstruint a través de les informacions dels meus prosèlits, que per cert s’han convertit en ombres que em segueixen a tot arreu (treballem junts!).
Trist juliol
Aquell mes de juliol s’estava comportant de manera imprevisible. Es conduïa de manera inusual, els dies eren grisos, foscos, plovia sovint i la tristor s’anava enganxant als pensaments. De tot arreu arribaven imatges de bogeria i lamentació, des de l’assassinat de 76 persones a Oslo, fins a les visions de desnodrits que es morien a Somàlia. Semblava que tot s’havia convertit en caos, rememorant de l’imaginari cristià col·lectiu una visió apocalíptica. Però es tractava d’una foscor induïda perquè aquells dies tristos només pertanyien a una zona de l’hemisferi nord i no combregaven amb els dies càlids, alegres i de festa que podien gaudir en altres indrets d’un Planeta com el nostre. És cert que la bonança atmosfèrica irradia sobre els éssers humans unes ínfules de renaixement, de recreació, de... i tots esperàvem poder veure un sol enlluernador que ens portés camí d’un ambient més dissolut i sensual, on l’erotisme tornés a prendre aquell paper cabdal que havia adquirit pel voltants del solstici d’estiu.
M'ha agradat llegir aquesta mostra de literatura. Idees que surten, que són paraula viva.
ResponElimina