Playa

La locura colectiva se había desatado. Era uno de los primeros días de agosto y todo el mundo, absolutamente todo el mundo, había optado por acercarse a aquella playa. El sol había hecho acto de presencia y no era cuestión de desaprovechar sus rayos. Así una marabunta de vehículos se disponía a lo largo de 5 kilómetros de carretera, invadiendo la calzada y obstaculizando la circulación. No había piedad, era necesario encontrar un lugar donde aparcar el coche. La odisea vendría después, intentar pisar la arena. Trascurrida media hora de caravana, sin previsiones de avanzar y con un calor sofocante, optamos por volvernos a casa y dejar la playa para un día menos soleado.

Fotografía: fondo personal

DIARI D'UN VIATGE. Epíleg

DADES D'INTERÈS PER A RECORDAR

Vegetació: abundant i molt frondosa (un grapat de verds).

Clima: oceànic, atenuat per la corrent del Golf (això ens van explicar). Esplèndid. Una setmana de bonança que ha contradit totes les prediccions.

Població: actualment poc més de 4 milions, molt disseminada. En la segona meitat del segle XIX el país va patir la gran fam que va provocar milions de morts i d’emigrants als EEUU, això va provocar que molts nord-americans, famosos o no, tinguin les arrels en aquest país.

Indústria: més en el nord, encara sota el domini de l’imperi, que al sud independitzat des del 1921.

Llengua: la de l’imperi i la pròpia, ofegada per l’anterior (això em sona força!)

Religió: la comunió entre el paganisme y el catolicisme els ha portat a ser “més papistes que el papa”. Majoria catòlica, sense desmerèixer a anglicans i protestants.

Patrons: San Patrici i Santa Brígida.

Llegendes: homenets que amaguen olles d’or, gegants que construeixen calçades...

Cultura: una àmplia col·lecció d’escriptors W.B. Yeats, George Bernard Shaw, Samuel Beckett, Seamus Heaney (aquests quatre amb Nobel), J. Swift, O. Wylde, B. Stoker i J. Joyce. Un bon manat!

Drink: cervesa, cervesa, cervesa i whisky.

Food: Com a casa enlloc. Molta mantega! Massa mantega!

El millor de tot: la vida nocturna als PUB amb música en directe. Fantàstic!

Segur que em deixo moltes coses, però no es tractava de fer una anàlisi a fons, sinó algunes impressions que he anat apuntant al llarg del viatge. 

Imatges: Fons personal

DIARIO DE UN VIAJE. Séptimo día

ESTO SE ACABÓ

Senderos primeros, ermitas apagadas, iglesias derruidas, parques frondosos, universidades, lugares de culto, obeliscos, parques gigantescos, estatuas memorables, parques verdes, jardines hermosos, cruces celtas, tumbas centenarias, más parques, aguas portadoras de vida. Así podríamos continuar para describir un país sobre el que he ido dando pinceladas, sin orden ni concierto. La plasticidad del cuadro pintado da como resultado un collage, donde los reatazos de unos días, descubriendo nuevos lugares y un concepto de la vida diferente, ha sido el punto de partida y el de llegada. 

Imágenes: Fondo personal

DIARI D’UN VIATGE. Sisè dia

LA CALÇADA DEL GEGANT

Rodolant a l’atzar per espais desconeguts, trepitjant llambordes rodejades pel verd insondable del mar i el maragda de les muntanyes, somio. La força del vent que pentina els camins, juntament amb la indomabilitat de les aigües obren escletxes en unes pedres més antigues que l’ésser humà, creant formacions increïbles que sorprenen a propis i estranys. Les llegendes parlen de gegants, i davant l’espectable natural veig al poderós creador lluitant contra els elements per donar forma a aquelles meravelles rocoses. 

Imatges: fons personal

DIARIO DE UN VIAJE. Día quinto

AUTOBUSES

-         ¡Venga suban! ¡Rápido!

De nuevo en ruta, sin apenas haber tenido tiempo para ver la ciudad o el pueblito que acabamos de atravesar.

-         Nos pararemos 10 minutos. Hagan la fotografía y vuelvan a subir al bus. ¡Cómo los japoneses!

Más kilómetros en aquel “potro de tortura” donde la comodidad después de las primeras 100 millas perdió su nombre, substituido por la desesperación.

-         ¿Dónde coloco las piernas?

-         ¡Por favor otra botella de agua!

-         ¡El vecino ronca!

-         Aaaah… (bostezos)

-         ¡Esto no hay quien lo aguante!

-         Necesito un cambio de ubicación.

     -   Aaaah... (más bostezos)

Después de 280 km y más de 6 horas en aquel “vehículo infernal” llegamos al hotel.

-     Mañana como siempre a las 7 diana, porque hay que desayunar, preparar las maletas y subir de nuevo al autobús.

     -   Aaaah... (y más bostezos).

Un nuevo día da comienzo.

¡Qué más hubiéramos querido! Fotografía: Limo-Bus (autobús-limusina VIP)

DIARI D’UN VIATGE. Quart dia

CAMINAR

Vine que caminarem junts per paratges tranquils on milers de flors observaran la creixença del nostre amor. Vine que navegarem junts entre els penya-segats  on les ones seran testimoni de la nostra debilitat. Agafats de la mà trepitjarem camins de sorra, fina i duradora, senyal de la passió que els nostres cossos desprenen quan estan units en comunió. Vine que caminarem junts! 

Imatges: fons personal

DIARIO DE UN VIAJE. Día tercero

FRONDOSIDAD Y RUINAS

Aquellos parajes exuberantes, donde las diferentes tonalidades de verde embelesan las miradas, guardan en sus fueros más recónditos imágenes que subyugan al viajero. Ocultas a las indiscretas miradas por la densidad de la niebla podemos descubrir magníficas ruinas, que en otros tiempos guardaron entre sus poderosos muros historias insondables, melodías enigmáticas y voces misteriosas, que hoy al recorrer su derruida sillería nos envuelven con un halo de profunda nostalgia. 

 Imágenes: Fondo personal

DIARI D’UN VIATGE. Segon dia

EL JARDÍ JAPONÈS

I llavors vam arribar al jardí japonès, un compendi de filosofia i natura on cada pedra representa quelcom i té el seu espai en el conjunt. L’aigua, les plantes, el pont, la llanterna, la casa de te, sense oblidar-nos de les pedres que hem citat abans, formen aquest grup que és capaç de transportar-nos a un univers de pau, on la calma envaeix tots els porus de la pell i la tranquil·litat inunda les ànimes més truculentes. La simbologia de les etapes d’una vida ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia existència, ajudant-nos a analitzar experiències, rutines... i, fins i tot, els nostres vicis més inconfessables.

Imatges: fons personal

DIARIO DE UN VIAJE. Día primero.

ANÓNIMOS

Veo pasar a la multitud, no reconozco a nadie y nadie me reconoce a mí. Somos extraños pasajeros de un mismo vuelo, anónimos seres que vagamos por este firmamento. Aparecemos y desaparecemos ante la pasividad del resto. Masa, gente, seres humanos, individuos concretos con vivencias concretas. No nos paramos, no nos saludamos, estamos hundidos en nuestro quehacer cotidiano, invisibles para el resto.

Medalles

Havia aconseguit el somni de ser-hi present en aquell esdeveniment, això era suficient per a la immensa majoria de participants i, per descomptat, per a ell. De fet les seves marques no es corresponien amb la seva batalla personal i seria recordat a nivell mundial com el nedador que va arribar a fulminar una marca, la d’arribar més tard que ningú. Aquest fet el va catapultar a la fama mundial, perquè existeix una debilitat per aquells éssers més fràgils i Moussambani en va ser un dels més reconeguts. Hi ha una justícia poètica que ha premiat aquell esforç, aquella lluita contracorrent i que ha batejat a tots els participants olímpics, amb situacions similars, amb el sobrenom de moussambanis. Finalment serà certa la màxima que diu: el més important no és guanyar sinó participar! del baró de Coubertin.

Imatge: juegosolimplicoslondres2102.org