Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

dilluns, 6 de maig del 2013

Mare


 Retrato de una madre con su hija



Temps d’espera, de refugi en la seguretat d’aquell ventre on vaig créixer, configurant el que sóc avui. Van passar molt anys des que vaig gaudir d’aquell amagatall i no sé com expressar tota l’estimació per la meva mare. Aquest cos també ha estat refugi, ha esperat i ha creat nova vida, aquest cos sap de les incerteses que amaga el camí i, com la meva mare, també ha intentat guiar les passes dels seus fills. Així avui únicament puc donar les gràcies a la meva mare, i a la mare de la meva mare i a totes aquelles dones fortes, valentes que configuren el meu passat.

Quadre: Retrat d'una mare amb la seva filla (1885) Emile Munier
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Anònim6 de maig del 2013, a les 4:29

    Hola Antonia.
    Madre: Sonrisa iluminadora, luchadora incansable, atenta a cada detalle, desviviéndose por todos. Hoy delebran su Día, pero le doy gracias infinitas porque ud. hizo de MADRE cada día, hasta que una maldita enfermedad me la arrebató, aunque siempre estará conmigo´en mi recuerdo.
    Muchas Felicidades MADRE.

    ResponElimina
  2. Antonia Pérez6 de maig del 2013, a les 6:13

    ¡Cuántos recuerdos! ¡Qué bonito!
    Un beso

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)