Nits tòrrides

Arriba l’estiu, ai mareta quina calor! Arriba l’estiu i jo no puc suportar tanta escalfor. El meu cos es desmanega, no sé com apaivagaré l’ardentor que puja des dels peus i baixa des de coll. La cremor que no em deixa viure és com un foc que fa que pugi la temperatura de tot aquest món interior. No sé com expressar això que m’ofega, això que no em deixa viure, perquè les nits les passo suplicant la teva ..., resant amb fervor que aquell emblema, aixecat contra el vent, visqui dins del meu huracà. M’aixeco envoltada de suor, només de pensar en els tòrrids somnis passats, no puc deixar passar l’oportunitat de dir-te, ara que ningú ens pot escoltar, que tornis al meu llit, a perdre’t entre les meves cames i a gaudir d’aquesta flama que ens consumirà fins deixar-nos esgotats, sense alè, però satisfets. T’espero, no triguis!!!

 En: http://fannyjemwong.wordpress.com/tag/poesia-sensual/