Passejant sense pensar m’apropo a la immensitat del mar, i observo la seva magnificència quan llança contra el rocall escumalls inassequibles. Segueixo el camí que anguileja prop de la costa, obsessionat amb la visió magnífica del final del dia, suggestionat per les opalescències que la llum de la lluna dibuixa entre núvols foscos que oculten el seu rostre, perdut en l’esclat poderós de la natura.
Imatge: fons personal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada