Dansaven els pàmpols de la vinya fecunda moguts per la brisa, brillava com un estel el raïm sota la insolència d’un sol d’agost. Començava la verema. La música impertorbable dels grills conferia a l’espectacle una remor antiga. Homes i dones, com en altres temps, agafaven entre les seves mans aquelles gotes de color verd, o aquelles altres de morades, petites i saboroses que, sàviament premsades, generen aquell líquid consagrat als déus i del qual gaudim els mortals.
Quadre: Viñas de Montse Almonacid Cebrian
Hola Antonia, es significativo que a pesar de los avances de la industria y en la era de las nuevas tecnologías, sigue siendo la mano del hombre, quien recoge tan preciado fruto.
ResponEliminaUn abrazo.