Un altre dia s’obre camí entre les branques ufanoses del
meu cos. La il·lusió planeja sobre aquest cap buscant on niar, però no troba
aquell petit espai que necessita. Els núvols enterboleixen el paisatge i
enfosqueixen la llum de l’esperança.
Quants desencisos, quantes morts diàries, quantes
escletxes obrem el meu cor!

Imatge trobada a: http://reflexionpsico-logica.blogspot.com.es/2011/04/vacio-emocional.html
Hola Antonia,
ResponElimina!Cuanta desesperanza! ¡Cuanta tristeza! ¡Cuanto vacío!
No soy nada... él, me lo ha dicho tantas veces, que debe ser cierto.
Hasta que una fuerza misteriosa se apodera de mí, y me da ánimos para decirle: !Basta ya! !Se acabó! !Te dejo! !Tú no vales más que yo!
!Tú no me quieres! !Pero, yo SÍ me quiero!
ADELANTE MUJER, esto no es el final, ESTO ES EL PRINCIPIO.
Besos
¡Qué bonito! ¡Cuánta poesía!
ResponElimina