Una flaire
meravellosa a espígol surava a l’ambient. Les seves mans alades solcaven el meu
cos. Aquell massatge reparador estava fent el seu efecte i aquell mal dia començava
a apaivagar-se fins quedar anul·lat. Havia tancat un moment els ulls i m’havia
quedat adormida uns minuts. En despertar encara em trobava en aquell espai
relaxant i estimulant que havia aconseguit assossegar cos i ànima.
Autora: Antònia Pérez Correa
Hola Antonia,
ResponEliminaA mí me ocurre frecuentemente sentirme saturada, no poder más, como ahora me está pasando con el brazo, dichosa distrofia, que me hace "soportar lo insoportable", y eso, cuesta sobrellevarlo.
Así que, es necesario, dejar unos minutos nuestra mente en blanco, como si estuviéramos en otro plano.
Así es la vida.
Besazos.
Necesarios, muy necesarios.
ResponEliminaBesos