Encara recordo, com velat per les boires del passat, aquell dia, Festa Nacional d’un país petit.
Sóc originari d’aquell indret del vell continent, però durant aquella significativa jornada em trobava al bell mig de la megalòpolis, d’aquella que era per a molts el símbol del capitalisme.
La pols va esquarterar el temps, va inundar una ciutat que s’havia perdut en la nit més fosca, com el vaixell que no troba el far i va directe a estavellar-se contra les roques del penya-segat. S’havia convertit en un imperi en runes.
Conspiracions, vaticinis delirants, recerca de l’imaginari col·lectiu..., tot inútil. La melancòlica melodia no parava de sonar en aquell gran teatre de titelles que va enfonsar-se sota una capa de gebre, ocultant la tomba de milers de persones.
Ara l’aniversari del desastre ha engolit la nostra Diada, deixant-la sota una sagnant aurora.
Doncs si, les dates d´avegades tenen aquestes macabres casualitats. M´agrada com ho expreses.
ResponEliminaSaludos