Aquelles ungles, llargues, brutes com garres, van fixar la meva atenció. El seu grau de curvatura feia que es dobleguessin sobre si mateixes i juntament amb la seva brutícia s’engolien tot el meu camp visual. Vaig provar d’enganyar el meu cervell mirant altres coses però no m’era possible, els meus ulls sempre tornaven a aquelles urpes dels peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada