Ara fa vint anys

13 anys dins i 20 anys fora. Aquest és el balanç objectiu de la meva relació amb la primera empresa on vaig treballar. 13 anys que van coincidir amb situacions personals molt i molt importants i que m’han marcat; vaig estudiar una carrera, em vaig casar i vaig tenir el meu primer fill. Realment grans fites a la vida d’un ésser humà. Referent a la feina, doncs com a tot arreu, bones experiències i no tan bones, però de tot podem aprendre i treure el millor profit. De fet avui recordo aquella època velada per la pàtina del temps, i per aquest motiu l’altre dia quan vam coincidir una trentena de persones que havíem treballat juntes, tenia la impressió que la meitat m’eren desconegudes, sí de tant en tant ens veiem pel carrer, sí ens saludem i ens fem preguntes trivials, però ara som desconeguts, hem triat camins diferents i ja no formen part de les vivències dels altres, encara que en aquells moments vam tenir una certa rellevància, avui només ens uneix la nostàlgia. Ens hem trobat un parell de vegades després de 20 anys i la primera ocasió va ser intensa, vols, d’alguna manera, encabir aquell període en unes hores, vols saber què va passar amb tal o qual persona que no ha vingut, vols reconèixer els companys perduts, però les coses ja no són iguals i no podem retrocedir (tampoc voldria), encara que, de tant en tant, faci una certa il·lusió retornar.