Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

diumenge, 13 de novembre de 2011

Giovanni i jo

Em vaig sorprendre a mi mateixa observant atentament aquell rostre de la televisió i descobrint que el senyor Giovanni Rana existia, que no era un producte mediàtic, que l’home es dedicava realment a la creació de “pasta fresca” i que la seva empresa, en un bon començament de caire familiar, s’havia convertir en un fenomen internacional. Aquell personatge no era de ficció, i a mi què m’importava? com era possible perdre un temps preuat de la meva vida veient al tal Rana explicant el creixement de la seva empresa? Però allí estava, abstreta, absorbint tota la informació que sobre aquell individu emetia la denominada “caixa tonta”. M’era impossible deixar la comoditat del meu seient, total per aixecar-me i començar a fer les feines, sempre menyspreades, de la casa, preferia veure les evolucions de Giovanni (ja tenim una certa confiança!) i les explicacions que donava sobre com s’havia de treballar la pasta.
No recordo res més, tot queda com difús en la memòria, però sé que aquell dia una part de la meva vida es va escórrer entre l’ebullició dels raviolis de Giovanni.                                                     
Font fotografia: Stefania Ferri

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada