Com un vaixell encallat a la costa, com les restes d’un naufragi, així se sentia la meva ànima. Un cor a la deriva sotsobrava sense remei. Recordava aquells llençols blancs, nets, que fiblaven els meus records. Tot s’havia acabat, havia arribat la fi del nostre camí. Només es podien veure les flors marcides d’un amor sepultat per un mar de rumors.diumenge, 6 de novembre del 2011
Rumors
Com un vaixell encallat a la costa, com les restes d’un naufragi, així se sentia la meva ànima. Un cor a la deriva sotsobrava sense remei. Recordava aquells llençols blancs, nets, que fiblaven els meus records. Tot s’havia acabat, havia arribat la fi del nostre camí. Només es podien veure les flors marcides d’un amor sepultat per un mar de rumors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada