Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

diumenge, 6 de novembre de 2011

Rumors

Com un vaixell encallat a la costa, com les restes d’un naufragi, així se sentia la meva ànima. Un cor a la deriva sotsobrava sense remei. Recordava aquells llençols blancs, nets, que fiblaven els meus records. Tot s’havia acabat, havia arribat la fi del nostre camí. Només es podien veure les flors marcides d’un amor sepultat per un mar de rumors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada