Els carrers n’eren plens, per tot arreu apareixien aquelles enterbolidores imatges. No hi havia cap lloc de la ciutat on les marques no hi fossin presents. Les seves inquietants disposicions, amb una aparença fútil, ja no sorprenien als ciutadans que, acostumats, ni les miraven; a excepció dels més petits, als que se’ls ensenyava a conèixer-les, per després, en fer-se grans i amb seny, menysprear-les. Simplement, s’havien convertit en un element més del paisatge urbà. De fet, de tant veure-les, molta gent les evitava, fugint com d’un empestat. Algunes il·luminades, d’altres uniformades i també estaven les elevades. Pintures de guerra dels carrers, amb nom propi: pas per aquells que caminen entre els devoradors d’olis inorgànics o senzillament pas de vianants.
Font de la fotografia: Fotolog Miradas de un cristal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada