Era fosca nit i el Petit Infantó no parava de plorar. Nosaltres érem veïns, l’estable estava al costat de casa. Després de passejar amunt i avall vaig aturar-me uns segons perquè semblava que els plors s’haguessin acabat, però va ser un falsa alarma, immediatament es va posar de nou en marxa, amb la força d’uns pulmons Divins. Jo no podia més, per molt Nen Jesús que fos, al dia següent m’havia d’aixecar molt d’hora per donar menjar al bestiar; tenia els nervis de punta i qualsevol cosa m’hagués fet saltar a sobre d’aquell Meravellós Nen, per fer-lo callar, però era el fill de Déu i havia instaurat a casa seva el Mètode Estivill.
Font quadre: La Santísima Virgen azotando al Niño Jesús en el frente de Tres Testigos,
Max Ernst, 1926
Jo ja sabia que eres estupenda, però els teus escrits es superen dia a dia.
ResponEliminaSanta Nit... els que hem tingut nens sabem que tard o d'hora... ¿qui no ha tingut una nit santa d'aquestes? M'ha agradat molt!!! perquè és veritat, com van viure els veïns d'Aquella establia amb plors de Nen i anades i vingudes de gent per tot arreu i per colmo, de la Monarquia de l'Orient Mitjà, qui sap... els primers terroristes, parents de Binladen?!! deixe-m'ho perquè els Reis s'acosten i això no es broma, cal portar-se bé i que ens deixin moltes coses. Un petó. Eva