A través d’uns vidres quarterats, entelats, xops de plors, puc veure els arbres en moviment. Està plovent i les gotes regalimen suament per les fulles d’aquells ballarins centenaris. Perles màgiques que xipollegen en retornar a la terra. El vent juga a amagar-se entre els xiprers i els avets creant camins imaginaris que solquen indrets de gerdor hivernal. Les xemeneies enlairen insolents espectadors d’una aquarel·la de tonalitats grises. La tarda avança i l’ombra allargassada de la nit comença a personar-se a través d’uns vidres quarterats.
Fotografies: Fons personal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada