Deseo compartir contigo, amigo lector, pensamientos, artículos, cuentos... que esbocen una sonrisa, puesto que la ironía será una de nuestras mejores aliadas, sin olvidar la reflexión necesaria para abordar temas de interés.
Navegarem junts per camins on la sincronia i la complicitat juguin al nostre favor.
Acompanya'm

dissabte, 4 de febrer del 2012

Una plaça, un temps, uns morts

Passejàvem pels carrerons estrets de la meravellosa ciutat de Barcelona i, després d’un revolt, vam anar a parar a una placeta, on el vent encara xiuxiueja noms de nens i d’adults que en una altra època, en un altre moment van travessar aquell espai. A la façana de l’església es poden explorar amb les mans els estralls que van causar els bombardeigs, així com els signes dels projectils que van colpejar les parets després de traspassar els cossos de nombrosos éssers humans. La font, ungida de dolor, recorda, amb la seva música arrelada en el temps, com en una altra època, en un altre moment, tot aquell lloc va quedar enfonsat en les ombres del lament. Encara, si pares un moment, si atanses el teu caminar podràs sentir els murmuris de l’oblit. El fred copsarà el teu cor i les llàgrimes oprimides brollaran per unir-se a la tristor de la fontana.



Font fotografia: Autora Sandra.Plaça Sant Felip Neri. Lloc: bdebarna.net

2 comentaris:

  1. Francesc Real diu:

    L'església de Sant Felip Neri és un lloc amb molta història, per les marques dels bombardejos, però també perquè era el lloc on anava a resar sempre Antoni Gaudi. Diuen que el dia que el va atropellar el tramvia es dirigia a aquesta església, però no va passar de la Gran Via.

    ResponElimina
  2. Gràcies per la teva "erudicció" sempre ben rebuda.

    ResponElimina