La nuesa consentida i esplèndida dels nostres cossos encenia un sexe ardent. Mots calents sortien de boques entreobertes ansioses de més. Llavis contra llavis, cames entrellaçades i una sageta que perforava l’escletxa del plaer. Desmanegats, sense esma, a la cambra de l’amor, satisfets de la nostra complicitat i del nostre joc, quasi interminable, havíem quedat esgotats. De cop una veu llunyana em cridava, - Senyora, senyora! Era la veu del conductor de l’autobús. El trajecte s’havia acabat.
Font quadre: Adam i Eva de Tamara de Lempicka
i jo que ja estava mullada, ves tu, quasi de vojer a la meva edat,
ResponEliminala fi si que desanima i és compartida, que hi farem