Tenia pressa, ja
arribava tard a la presentació del meu blog. Familiars, amics i alguns
desconeguts (pocs) esperaven en aquell espai de la biblioteca. Finalment no
havia més de 25 assistents. Vaig fer una presentació personal, per continuar
amb la lectura d’alguns relats. Els últims els més aplaudits, naturalment
aquells amb un to sensual.
La meva parella
també va anar i quan va sentir aquelles paraules càlides no va poder deixar
passar l’oportunitat i em va portar de retorn a casa amb unes idees fixes.
Sense dir res, va arrabassar-me la roba, sense sortir del cotxe, i allà mateix
al garatge, vam passejar per les tòrrides vores del sexe.
Que pena no poder hacer eso de vez en cuando. Mis pobres huesos y elasticidad ya no están para esos trotes. Gracias Antonia por dejarnos volar una vez más la IMAGINACION.
ResponEliminaUn Beso.
No creas todo lo que lees. Ya ves que de la realidad a la ficción tan sólo hay un paso.
ResponEliminaUn beso