Pèrdua

Lligada als records que m’agafen de la mà m’he convertit en un tapís trencadís on la meva ànima cerca guspires perfumades de l’ahir. M’omple la dolça visió i vull atansar el moment per sentir de nou la seva presència, però la tristor que, com una boira llunyana, tenalla el cor confirma el que palpita la sang, el que canten els vents, el que mormolen les aigües, ell s’ha perdut i no troba el camí de tornada al meu si.

Font quadre: Pérdida II, Luis Lonjedo