De vegades faig una immersió en el meu submón, aquell on ningú em retreu res, aquell espai privilegiat on puc ser jo mateix. Puc trepitjar el cel, cavalcar sobre una ona, passejar pel fons marí, fer tombarelles a la lluna... Tot és possible en aquell univers paral·lel que he creat per fugir de la trivialitat d’un món pervers que cada dia m’ofega més. Possiblement d’algun d’aquests viatges no tornaré i acabaré gaudint sempre de la meva bogeria.
Font quadre: L'estany dels nenúfars de Claude Monet
SER uno mismo es idilico, el problema es ENCONTRASE con uno mismo, que puede ser la experiencia más maravillosa o la más amarga de tu existencia, eso solo depende de ti. Mientras tanto "fem tombarelles a la lluna"
ResponEliminaLa llàstima és que aquest submón tant nostre l'hem de gaudir en privat, no el podem compartir sinó per bojos ens prendrien.
ResponEliminaM'agrada l'escrit Antònia!
Núria (alies Criquien)
Gràcies Núria per participar d'aquest boig projecte.
ResponEliminaUna abraçada