La nit passava en
blanc, jo buscava la teva boca, els teus braços, les teves carícies i tu
exiliat, dormint a l’altre costat del llit. Finalment el somni s’apoderà de mi.
Quan vaig despertar tenia els llavis humits, el teus braços em bressolaven i
les teves carícies em guarien, aconseguint alimentar un foc intern que esclatà
en un moment de felicitat.
Quadre: L'abraçada d' Egon Schiele
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada