Finalment va aparèixer, quan ja estava desficiada, quan ja
havia decidit "tirar els trastos"; va venir de puntetes, sense fer
massa soroll, però amb la seva força encisadora. Em va omplir!, tota jo estava
plena, tot m'arribava amb una energia inusual; els meus cabells s'eriçaren i
els meus llavis cridaven el seu nom amb ràbia. Per fi la
INSPIRACIÓ estava dins meu i per fi vaig poder esquitxar amb
taques negres la nívia puresa del paper en blanc.
Pues sí, asi es como viene la Sra. Inspiración, cuando menos te lo esperas, o cuando estás muuuuy relajado/a.
ResponEliminaMuy bueno. Saludos
Gràcies Julià perquè aquests petits fragments només tenen una única pretensió,ser llegits.
ResponEliminaPer cert vaig entrant periòdicament al teu blog. L'última vegada no sé que vaig fer que no va sortir el comentari, ho tornaré a provar.
Una abraçada
Pequeño fragmento pero con mucha fuerza.
ResponEliminaLogras llegar al/la que o lee (tonto el que lo lee)
MªDolores
`Gracias M. Dolores, la pena es que el que no lee no sabe.
ResponEliminaUn beso