Sola, a la meva cambra, la febre no em deixa ser qui sóc en realitat. Tot resta sota una boira imprecisa que em bressola i encamina les meves passes a la recerca d'un món efímer ple d'enganys. Sota els llençols un entramat de somnis passeja, sense rumb, en aquesta tarda trista de murmuris oprimits i ombres fugisseres.
Font quadre: Cerrado, detall, de Alicia Pez
Lo grave de esto, es que no necesitas los sintomas de la fiebre, para llegar a ese estado.
ResponEliminaTienes toda la razón.
ResponElimina